Sempre es sent dir allò de ” en casa de herrero, cuchara de palo” i jo tenia clar que als meus fills això no els hi passaria, si alguna cosa tindràn a la vida serà records en forma de fotografies i vídeos.
La petita Dakota va arribar a la vida lliure, amb les coses clares i desprenent una energia espectacular. Li vaig realitzar el reportatge en tres dies diferents, és el que té estar de postpart i fer de fotògrafa i mare a la vegada… I la veritat és que no descarto pas una quarta part!
Us deixo amb algunes de les fotografies del seu reportatge. Què difícil és ser objectiva! Estic enamorada…
Fa més de 4 anys vaig fer les fotografies del seu germà (podeu veure-les aquí) i és que a vegades crec que tinc un “dejà vu”. Què en penseu? S’assemblen?
